Aquest és el primer viatge cap a Àsia, en concret cap a Xina i Tibet. La novetat està en la preparació de la paperassa i els dubtes amb els permisos i les àrees que es poden visitar o no.
Com que les "regles de joc" a la Xina canvien segons bufa el vent, pot molt ben ser que la informació que apareix aquí sigui inexacta.
Preparatius:
- Vacunes: la ràbia, per la mala fama dels gossos
- Visat : cap problema pel visat xinès a Barcelona, per un mes 25 euros
- Material: bicis, recanvis, farmaciola, roba...per una orientació:
- Barcelona-Chengdu: entrem per aire directament a Xina perquè "diuen" que és molt més assequible arribar a la regió del Tibet, que entrant via Nepal.
- Chengdu-Lhasa: Novament per aire i després de pagar per un permís arribem a Lhasa:
bitllets d'avió i el permís, tot en un full d'albarans
- Lhasa-camp base de l'Everest-Lhasa: aquesta és una de les clàssiques rutes, la carretera "Friedship Highway". En total ens surten uns 1400 Km pedalant pedalant entre 3200 m i 5400 m d'alçada. Fem l'anada per la ruta sud, pel mític Kampala i tornem a Lhasa per la ruta central.
Alguns mapes interessants es poden trobar a:
Cròniques i Album de fotos:
Chengdu:
- És la capital de la regió de Sishuan, la
caracterítica principal és el seu menjar picant, volem
dir, PICANT !!!
El primer record que em ve al cap són els clics dels xinos de l'avió descordant-se els cinturons quan encara la roda devantera de l'avió no havia tocat a terra.
Hi estem un parell de dies esperant la tramitació del permís i bitllets cap al Tibet,... i treient foc per la boca, fins i tot les hamburgueses del MacDonalds piquen. De pas també ens habituem a l'atmosfera xinesa.
Hi ha llocs força interessants per veure, com el parc nacional dels Pandes i uns 100 Kms al sud el Gran Buddha de Leshan i una de les muntanyes sagrades del budisme, Emeishan, altament recomenable la seva visita.
Lhasa:
-
Capital de la Regió Autònoma del Tibet, és el nostre punt de partida i d'arribada. Després de molts dubtes durant la preparació del viatge, comprovem que arribar-hi no costava tant com pintaven.
Només aterrar a l'aeroport, (a 80 Km de Lhasa!) i baixar de l'avió ens en donem compte de tres coses:
- Falta aire !, no es poden fer esforços, estem a 3700 m sobre el nivell del mar i aquest serà el punt més baix durant 35 dies.
- Els costums són radicalment diferents, sobretot amb la higiene i en particular amb els lavabos, millor dit amb els forats, a molts llocs es comparteixen sense parets.
- Sempre s'han de fer tractes amb els preus.
Per arribar a Lhasa des de l'aeroport vam agafar un taxi, ens vam saltar el tercer punt dels anteriors, és a dir, ens van cobrar el que van voler, millor hagués estat agafar el bus per cap calé.
Degut a un altre petit fallo de previsió no sabíem ni teníem idea d'on allotjar-nos i el taxista a sobre de reclamar-nos una propina ens va deixar a l'hotel més luxós de la ciutat. Un noi de Sant Francisco que estava allotjat allà, va estripar la pàgina dels hotels "barats" de la seva guia Lonly Planet i ens la va donar.
A Lhasa hi estarem 3 o 4 dies per aclimatar-nos tot visitant la ciutat. Hi ha llocs realment interessants de veure: el Potala, però sobretot la part antiga, el Barkhor, ple de parades d'artesania, especies, botigues de muntanya pels turistes... També val la pena visitar els temples, el més impressionant de tots, el Jokang, centre de peregrinació dels tibetans.
Notes addicionals: internet sense problemes, es pot trobar de tot, hi ha "milers" de botigues i botiguetes, supermarcats i grans magatzems, bars i restaurants adaptats al occidentals i alguna que altra pizzeria...
Lhasa-Shigatse:
-
Aquí comença el dia "D". Amb les bicis muntades, carregades a tope i el coixí d'una sopa tibetana i uns espaguetis que vam sopar, comencem a pedalar direcció Shigatse, la segona ciutat més important del Tibet Central. 5 etapes on tastarem ja el terreny i l'ambient tibetà, i també tastarem la pols dels 4x4 que no pararan d'adelantar-nos a tota pastilla durant tot el viatge.
1a etapa: 88 km. Un test:
Etapa plana on la única dificultat esta en vigilar el transit, els xinos segons com són perillosos. A les 5 de la tarda ja hem acabat la feina, acampem al peu del Kampa-la i rebem les primeres visites: una dona que ens convida a una mena de bercocs, verds com una mala cosa a canvi d'unes galetes. I a l'hora de sopar dues menudes, mentre s'esperen a que acabem de bullir els fideus d'arròs fan els deures de col·legi.
2a etapa: 58 km. Kampa-la, primer port de muntanya
Degut a un petit error de càlcul, només tenim una cocacola per esmorzar, per tant ens la partim, també ens queden quatre galetes que al guardar-les amb el fogonet han agafat gust de benzina. Amb això, encarem el Kamba-la, el primer port de muntanya de la ruta sud, una pujada "eterna", s'ha de fer amb calma, per això anem fet paradetes i menjant galetes amb gust de benzina. Al cim, xiringuitos per turistes i una vista impressionant del llac Yamodro Tso. Ens deixem caure avall, morts de gana i de set. Parem a fer uns espaguetis arran de carretera amb aigua del llac, però ostres ! es un llac salat, més la sal que hi afegim i la pastilla d'avecrem no tenim nassos d'acabar-nos'els. Passem nit a un hostal on ens podem refer.
3a etapa : 77 Km. Experiència tibetana.
Esmorzem un got de llet i galetes amb gust de ... (molt be !). Comencem a pedalar, aviat passem per Nangartze, poble famós pels seus gossos, cap problema els pocs que veiem no fan res. Deixem l'asfalt i comencem la pujada al Karo La (5010 m), es nota l'alçada. El descens un calvari, fan obres i no podem córrer gens. La pluja ens fa aturar Lungma, un petit petit poblet on passem nit a una casa d'uns pagesos. El primer que fan és ensenyar-nos el lavabo, un forat al terrat.
4a etapa: 87 Km. Hotel Fantasma
Seguim el camí, 17 Kms gairebé tots de baixada en 2 hores aprox. Moltes obres, gent, nois i noies molt jovenets, fent treballs inversemblants. Arribem a Gyatse poble amb un monestir amurallat. La pista millora, entrem a la ciutat a dinar i continuem pedalant una estona més amb la "dolça" companyia del 4x4's. Passem nit a un hotel força gran, i deixa't de la mà de Déu ! Som els únics clients. A mida que va passant el temps de la nostra entrada, la categoria de l'hotel va baixant fins a 0 quan al destapar el llit veiem els coixins grocs i amb tots els pels de'n Fumanchu, ah! i una llauna d'sprite a sota la tauleta. Acabem dormint amb els sacs.
5a etapa: 50 Km. Mitja jornada
El camí de l'hotelot a Shigatse no te res d'especial, tot recte, es fa una mica pesat, això sí, asfaltat, amb el paisatge per disfrutar i la gent i la canalla per saludar. De tant en tant és bó fer alguna foto per descansar. A migdia som a Shigatse, ciutat extremadament bruta, ens instal·lem en un hotel molt millor que la nit passada.
Aquí a Shigatse farem un dia de descans per recuperar pes i forces mentre pensem en els fesols vermells de'n Joan del Pluton i les torrades sobtades de St Marti del Montnegre. De pas pagarem per un permís per circular pel camí que porta al camp base de l'Everest i que no ens servirà de res.
-
Després d'un bon descans i amb la panxa plena, encarem el final de la primera part del viatge. 5 etapes més que ens portaran al cor de l'Himalaia després de pujar alguns ports de muntanya durs... i alguna baixada que no se m'oblidarà mai.
6a Etapa: 106 Km. Un prat d'algun lloc
Sortim de Shigatse, abans però fem un parell de voltes perquè no sabem el camí. Això de sortir d'una ciutat és una constant inevitable. Aquesta etapa no té res d'especial, sempre tendència a pujar i amb un petit collet al principi. És un enllaç fins a Lhatse, un petit poble bastant desmanegat.Al final del dia trobem un grup de ciclistes suïssos que parlen italià, descarregats i amb camió de suport (cotxe escombra), - Ostres ! potser ens conviden a sopar- (pensem ), però només ens conviden a un te, - algo es algo-. Fem uns quants Kms més, i trobem un grup de ciclistes belgues, viatjant igual que els anteriors, tampoc ens conviden a sopar. Ens instalem pero al seu costat. A la nit ens visiten tres nanos i els convidem a cacauets, al principi estaven mig esporuguits però en un obrir i tancar d'ulls van avisar a tot un colegi.
7a Etapa: 65 Kms. Peu del Gyatso-la(5200 m).
Els belgues ja han començat a pedalar quan ens aixequem. Després d'esmorzar llet amb galetes, ajudem a empenyer el seu camió d'assistència perque no se'ls engega. - Avui si que ens convidaran a sopar - (pensem). Comencem a pedalar, a pocs quilometres, un port de muntanya, Lakpa-la, (4900m). Trobem unes obres que ens fan aturar, mentre esperem trobem tres madrilenyes dins un 4x4, i una d'elles diu: "Que envidia me dais", frase que ens acompanyarà tot el viatge. Arribem a Lhatse, ciutat cutrilla, ens aturem a un restaurant xino, som nosaltres dos i el cambrer que mira la tele i de tant en tant s'escura la gola i escup a terra, a la cuina fa lo mateix. Marxem i passem als belgues, acampem massa amunt i no dormim en tota la nit, esbufegant sense aire.
8a etapa: 65Km. Baipa, una baixada per recordar.
Pugem el Gyatsola, duríssim, uns 20Kms amb unes pendents considerables. Adelantem uns quants ciclistes holandesos que portavem a davant, tot i anar descarregats pujaven al mateix ritme que nosaltres ! Final de port totom fent fotos i contents, ningú sabia el que ens esparava a la baixada. Sotracs i pols, durant 50 Km, arribem destrossats, no fem fotos de la baixada. Dormim en un guesthouse.
9a etapa: 81Km. Un poblet dins la vall de l'Everest.
Sortim de Baipa mig refets, comprem el tiquet d'entrada a la reserva de l'Everest Passem el primer checkpoint, només ens demanen el passaport. Passem l'entrada del parc nacional i comença un port de 20 Km (Pang-la 5050m) de pista sense asfaltar, més o menys correcte però amb un grapat de paelles. Arribem al cim esperant trobar un xiringuito amb cocacoles, però tot el que hi ha és una tenda tibetana on ens ofereixen te i collarets de record. Ara bé, quedem impressionats amb l'espectacular vista de l'Himalaia amb uns quants 8000's que sobresurten. Ens deixem caure 30Km fins a un poblet on passarem nit. El grup de ciclistes Holandesos em diuen: "fas mes bona cara que ahir !".
10a Etapa: 59 Km. Camp Base de L'Everest, fi de la 1a part.
Comencem a pedalar després de beure una mica de llet i de seguida veiem que la cosa s'ha de pendre en calma perquè serà dolorós, sobre tot pel cul, sembla que pedalem sobre una teulada d'oralita. Mentrestant el jeeps ens adelanten a tota pastilla i només ens deixen un nuvol de pols.
Parem a dinar pasta. Dos pastors, s'asseuen i amb un xiulet aturen els Yaks. Treiem galetes i comencen a menjar mentre bullim la pasta, abans no s'acaben, ens conviden a les nostres propies galetes, tot dient: "agafeu-ne !". Ens partim la pasta.
Finalment, arribem a Ronbuk, el monestir situat a més alçada del món,, hi ha tanta gent com un diumenge Monserrat. Son les 6 de la tarda, els belguesens ens guarden les bosses i pugem els 8 km fins al camp base volant !!! Fent les fotos de rigor i baixem que fa un fred que pela. Nit geladora.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada